La
història coneguda de la vila comença l'any 1261,amb la
compra del Mas dels Stellers. Açò
ho demostra
el fet que la mitat dels veïns porten el cognom Esteller.
La
masia va pertànyer des dels seus orígens cristians al
Regne de València i feudalment a l'Orde de Santa Maria de
Montesa a
partir del 1319. Fou
creixent i l'any 1379 ja tenia 44 famílies, de manera que en
1387 els veïns van contruir la primera església en la
Plaça Major, de la que encara es conserven els arcs i la
planta, sent utilitzada per al culte fins a l'any 1756. Tota la
història medieval
de la vila
està lligada a la seua matriu Traiguera; com el descubriment
miraculós de la Mare de Déu de la Font
de la Salut en el segle XIV, la
Fira i la construcció del reial
santuari en el XV, les visites dels reis d'Àustria, la
incorporació de l'Orde a la Corona en els temps de Felip II,
el Bandolerisme, les guerres,etc.
Després
d'un llarg procés, al 1655, el Mas es va segregar de Traiguera
per mitjà d'una Reial
Carta i un Reial
Privilegi atorgat per Felip IV i va adoptar l'actual nom de Sant
Jordi. Comptava
llavors amb unes 60 famílies. L'augment de la població
en el segle XVIII va fer necessària l'edificació d'un
nou temple, dedicat a Sant
Jaume.
El
creixement demogràfic del segle XIX, amb 1.692 habitants al
1880, i l'augment de la producció agrària, feren
possible un gran desenvolupament urbanístic, creant el perfil
actual de la població.
A partir de la Guerra Civil el poble començà a decaure
amb una forta emigració de veïns cap a Catalunya i altres
llocs, arribant a estabilitzar-se la població en l'actualitat
i a convertir-se en un apreciable lloc d'estiueig per la proximitat
del Mediterrani i la tranquil·litat del món rural. Des
de la Democràcia s'ha millorat sensiblement la qualitat de
vida amb nous equipaments i infraestructures. Unes quantes
associacions cíviques, molt actives, donen vida al municipi
com ara, La Penya Taurina " La Reculada" la Cooperativa Agrària,
la Banda de Música, l'Equip de Futbol, les Mestresses de Casa,
la Coral "Veus del Maestrat", la Societat de Caçadors, La
Comissió de Festes...
